imatges de PNG gratuïtesPèsol
Pèsol

El pèsol és generalment la petita esfèrica o el gerro de la fruita de la beina Pisum sativum. Cada beina conté diversos pèsols. Les beines de pèsol són botànicament fruites, ja que contenen llavors i es desenvolupen a partir de l’ovari d’una flor (pèsol). El nom també s’utilitza per descriure altres llavors comestibles de les Fabaceae com ara el colomí (Cajanus cajan), el cowpea (Vigna unguiculata) i les llavors de diverses espècies de Lathyrus.

P. sativum és una planta anual, amb un cicle de vida d’un any. Es tracta d’un cultiu d’època fresca cultivat a moltes parts del món; la sembra pot tenir lloc a l'hivern fins a principis d'estiu, segons la ubicació. El pèsol mitjà pesa entre 0,1 i 0,36 grams. Els pèsols immadurs (i en els pèsols també la beina tendra) s’utilitzen com a verdura, fresca, congelada o en conserva; les varietats de les espècies normalment anomenades pèsols de camp es conreen per produir pèsols secs com el pèsol dividit pel closca de la beina madura. Aquestes són la base de les farinetes i la sopa de pèsols, productes bàsics de la cuina medieval; a Europa, consumir pèsols verds immadurs frescos era una innovació de la cuina del Modern Modern.

El pèsol salvatge està restringit a la conca mediterrània i al Pròxim Orient. Les primeres troballes arqueològiques de pèsols daten de l’època neolítica tardana de l’actual Grècia, Síria, Turquia i Jordània. A Egipte, les troballes primerenques daten de ca. 4800-4400 aC a la zona del delta del Nil i des de c. 3800–3600 aC a l’Alt Egipte. El pèsol també va estar present a Geòrgia en el V mil·lenni aC. A l'est, les troballes són més joves. Els pèsols estaven presents a l'Afganistan ca. 2000 aC, a Harappa, Pakistan i al nord-oest de l’Índia entre el 2250 i el 1750 aC. A la segona meitat del II mil·lenni aC, aquest cultiu de pols apareix a la conca del Ganges i al sud de l’Índia.

En aquest clipart podeu descarregar imatges PNG gratuïtes: imatges PNG de pèsols