Un cervell és un òrgan que serveix com a centre del sistema nerviós en tots els animals vertebrats i la majoria dels invertebrats. Es troba al cap, normalment a prop dels òrgans sensorials per a sentits com la visió. És l’òrgan més complex del cos d’un vertebrat. En un ésser humà, l'escorça cerebral conté aproximadament entre 14 i 16 mil milions de neurones, i el nombre estimat de neurones del cerebel és de 55-70 mil milions. Cada neurona està connectada per sinapsis a altres milers de neurones. Aquestes neurones es comuniquen entre si mitjançant fibres llargues protoplasmàtiques anomenades axons, que transporten trens de polsos de senyal anomenats potencials d’acció cap a parts llunyanes del cervell o del cos dirigides a cèl·lules receptores específiques.

Fisiològicament, els cervells exerceixen un control centralitzat sobre els altres òrgans del cos. Actuen sobre la resta del cos tant generant patrons d’activitat muscular com impulsant la secreció de productes químics anomenats hormones. Aquest control centralitzat permet respostes ràpides i coordinades als canvis en l’entorn. Alguns tipus bàsics de resposta, com els reflexos, poden estar mediats per la medul·la espinal o els ganglis perifèrics, però un control final sofisticat del comportament basat en una entrada sensorial complexa requereix la informació que integri les capacitats d’un cervell centralitzat.

Les operacions de cèl·lules cerebrals individuals s’entenen amb gran detall, però encara s’ha de resoldre la forma de cooperar en grups de milions. Els models recents de la neurociència moderna tracten el cervell com un ordinador biològic, molt diferent en un mecanisme que un ordinador electrònic, però similar en el sentit que adquireix informació del món que l’envolta, l’emmagatzema i la processa de diverses maneres.

Aquest article compara les propietats del cervell a tota la gamma d’espècies animals, amb la major atenció als vertebrats. Tracta el cervell humà en la mesura que comparteix les propietats d’altres cervells. A l’article del cervell humà es recullen les formes en què el cervell humà es diferencia dels altres cervells. En canvi, aquí es tracten diversos temes que es poden tractar, perquè es pot dir molt més sobre un context humà. El més important és la malaltia cerebral i els efectes del dany cerebral, que es recull a l'article del cervell humà.

La forma i la mida del cervell varien molt entre espècies i sovint és difícil identificar trets comuns. No obstant això, hi ha diversos principis d’arquitectura cerebral que s’apliquen en una àmplia gamma d’espècies. Alguns aspectes de l'estructura cerebral són comuns a gairebé tota la gamma d'espècies animals; d'altres distingeixen cervells "avançats" dels més primitius o distingeixen els vertebrats dels invertebrats.

La manera més senzilla d’obtenir informació sobre l’anatomia cerebral és mitjançant inspecció visual, però s’han desenvolupat moltes tècniques més sofisticades. El teixit cerebral en estat natural és massa suau per treballar, però es pot endurir mitjançant la immersió en alcohol o altres fixants, i després es pot tallar per examinar-ne l’interior. Visualment, l’interior del cervell consta de zones de l’anomenada matèria grisa, de color fosc, separades per zones de matèria blanca, amb un color més clar. Es pot obtenir més informació tenyint rodanxes de teixit cerebral amb una varietat de productes químics que donen a conèixer zones on hi ha tipus específics de molècules en altes concentracions. També és possible examinar la microestructura del teixit cerebral mitjançant un microscopi i rastrejar el patró de connexions d'una zona cerebral a una altra.

La informació dels òrgans dels sentits es recull al cervell. Allà s’utilitza per determinar quines accions ha de fer l’organisme. El cervell processa les dades en brut per extreure informació sobre l’estructura de l’entorn. A continuació, combina la informació processada amb informació sobre les necessitats actuals de l’animal i amb memòria de circumstàncies passades. Finalment, a partir dels resultats, genera patrons de resposta motora. Aquestes tasques de processament de senyals requereixen una interacció complexa entre una varietat de subsistemes funcionals.

La funció del cervell és proporcionar un control coherent sobre les accions d’un animal. Un cervell centralitzat permet coactivar grups de músculs en patrons complexos; també permet que els estímuls que afecten una part del cos per evocar respostes en altres parts, i pot evitar que diferents parts del cos actuïn amb propòsits creuats entre si.

En aquest clipart podeu descarregar gratuïtament imatges PNG gratis: Brain images PNG