Descàrrega gratuïta imatge PNG： Imatge transparent d'empassar PNG, imatge transparent d'empassar
Les orenetes i martins, o Hirundinidae, són una família d’ocells passerians que es troben arreu del món a tots els continents excepte l’Antàrtida. Molt adaptats a l’alimentació aèria, tenen un aspecte distintiu. El terme Oreneta s’utilitza col·loquialment a Europa com a sinònim de l’oreneta de graner. Hi ha al voltant de 83 espècies de 19 gèneres, amb la major diversitat trobada a Àfrica, que també es creu que van evolucionar com a forats. També es troben en diverses illes oceàniques. Algunes espècies europees i nord-americanes són migrants de llarga distància; per contra, les orenetes occidentals i sud-africanes no són migratòries.
Aquesta família està formada per dues subfamílies: Pseudochelidoninae (el riu martins del gènere Pseudochelidon) i Hirundininae (les altres orenetes i martins). A l'Antic Món, el nom martin sol ser usat per a les espècies de cua quadrada i el nom orenet per a les espècies més cua de forquilla; tanmateix, no hi ha una distinció científica entre aquests dos grups. Al Nou Món, "martin" està reservat per a membres del gènere Progne. (Aquests dos sistemes són els responsables que el nou martí de sorra es denomini "empassament bancari" al Nou Món.)
Les orenetes i els martins tenen una forma corporal evolutivament conservadora, que és similar a tot el clado, però és diferent a la d'altres passerines. Les orenetes s’han adaptat a la caça d’insectes de l’ala desenvolupant un cos esvelt, estilitzat i ales llargues i punxegudes, que permeten una gran maniobrabilitat i resistència, a més de freqüents períodes de planeig. La seva forma corporal permet un vol molt eficient; la taxa metabòlica d’orenetes en vol és del 49–72% inferior a les passerines equivalents de la mateixa mida.
La factura del sorral martí és típica de la família, essent curta i ampla.
Les orenetes tenen dues farces a cada ull, que els proporciona una visió lateral i frontal aguda per ajudar a rastrejar les preses. També tenen els ulls relativament llargs, amb una longitud gairebé igual a la seva amplada. Els ulls llargs permeten augmentar l’agudesa visual sense competir amb el cervell per l’espai de l’interior del cap. La morfologia de l’ull en les orenetes és similar a la d’un rapinyaire.
Igual que els gronxadors i els nightjars no relacionats, que caça d’una manera similar, tenen factures curtes, però mandíbules fortes i una marxa àmplia. La seva longitud corporal oscil·la entre 10-24 cm i el seu pes entre 10-60 g (0,35-2,12 oz). Les ales són llargues, punxegudes i tenen nou plomes primàries. La cua té 12 plomes i pot tenir una bifurcació profunda, una mica dentada o de punta quadrada. La cua llarga augmenta la maniobrabilitat i també pot funcionar com a adorn sexual, ja que la cua és sovint més llarga en els mascles. A les orenetes de la grana la cua del mascle és un 18% més llarga que la de la femella, i les femelles seleccionaran els companys segons la longitud de la cua.
Les potes són curtes, i els peus estan adaptats a la posada en lloc de caminar, ja que els peus anteriors estan parcialment units a la base. Les orenetes són capaços de caminar i fins i tot de córrer, però ho fan amb una marxa de batuda i batuda. Els músculs de les cames dels rius martins (Pseudochelidon) són més forts i robustos que els d'altres orenetes. Els rius martins tenen altres característiques que els separen de les altres orenetes. L’estructura de la sírinx és substancialment diferent entre les dues subfamílies; i a la majoria de les orenetes, les cames i els peus són de color marró fosc o negre, però al riu martins la factura és de color vermell ataronjat i les potes i els peus són de color rosat.
El plomatge hirundí més comú és de color blau fosc brillant o verd per sobre i part inferior plana o ratllada, sovint blanca o rufosa. Les espècies que creixen o viuen en zones seques o muntanyoses són sovint marrons mats per sobre (per exemple, el martí de sorra i el martí de penyal). Els sexes presenten un dimorfisme sexual limitat o nul, i probablement la distinció més freqüent és el cas de plomes externes més llargues en el mascle adult.
Els pollets eclosionen nus i amb els ulls tancats. Els joves alletats solen aparèixer com a versions més dures de l’adult.
En aquesta pàgina es poden descarregar imatges PNG gratuïtes: Imatges PNG gratis de descàrrega gratuïta
