J és la desena lletra de l’alfabet anglès modern i de l’alfabet llatí bàsic ISO. El seu nom normal en anglès és jay o, ara poc freqüent, jy. Quan s'utilitza per a l'aproximació palatina, es pot anomenar yod.

En anglès,? J? més sovint representa l’africada j. En anglès antic, el fonema / d? / Es representava ortogràficament amb? Cg? i? c ??. Sota la influència del francès antic, que tenia un fonema similar derivat del llatí / j /, els escribes anglesos van començar a utilitzar? I? (més tard? j?) per representar la paraula inicial / d? / en anglès antic (per exemple, iest i, després, jest), mentre s'utilitza? dg? en altres llocs (per exemple, tanca). Més tard, molts altres usos de? I? (més endavant? j?) es van afegir en mots de préstec del francès i altres idiomes (per exemple, adjoin, junta). El primer llibre en anglès que distingeix clarament entre? I? i? j? va ser publicat el 1633. En préstec, com ara raj,? j? pot representar j. En alguns d'ells, inclosos raj, Azerbaidjan, Taj Mahal i Pequín, la pronunciació regular / d? / Es troba més a prop de la pronunciació nativa, fent ús de /? / Una instància d'un hiperforeignisme. De tant en tant,? J? representa el so original / j /, com en Al·leluia i fiord (vegeu Yodh per a més detalls). En paraules d'origen espanyol, on? J? representa la fricativa velar sense veu (com ara jalape? o), els parlants d’anglès solen aproximar-se a la fricativa glotal sense veu / h /.

En anglès,? J? és la quarta lletra menys utilitzada amb paraules, essent més freqüent només que? z?,? q?, i? x ?. És, però, força freqüent en els noms propis, sobretot en els noms personals.

La lletra J es va utilitzar com a lletra swash I [cita requerida], usada per a la lletra I al final de números romans en seguir un altre I, com en XXIIJ o xxiij en lloc de XXIII o xxiii per al número romà que representa 23. Un distintiu l’ús va sorgir en alt alemany mitjà. Gian Giorgio Trissino (1478–1550) va ser el primer que va distingir explícitament I i J com a representació de sons separats, a la seva "pistola del trissino de la lletra", no va agregar ni la llengua italiana ("L'epístola de Trissino sobre les lletres afegides recentment a la Idioma italià ") de 1524. Originalment," I "i" J "eren formes diferents per a la mateixa lletra, ambdues representaven igualment / i /, / i? /, I / j /; però, les llengües romàniques van desenvolupar nous sons (d’ex / j / i /? /) que es van representar com a “jo” i “J”; per tant, l’anglès J, adquirit del francès J, té un valor sonor molt diferent de / j / (que representa el so inicial a la paraula anglesa "encara").

En aquesta pàgina podeu descarregar imatges PNG gratuïtes: Lletra J: descarregar gratis les imatges PNG